El tauró martell (Sphyrna mokarran), és un dels més majestuosos habitants dels nostres oceans. Amb un cap en forma de "T" i els ull i orificis nasals situats als extrems de la curiosa T, és capaç de detectar la sang a quilòmetres de distància. Aquesta peculiar situació dels ulls i orificis nasals li ocasiona una peculiar forma de nedar, movent el cap a banda i banda i obrint un gran angle en el seu de camp de visió, que li permet veure fins i tot el que li passa pel darrere.

De la mateixa manera que molts altres taurons, el Martell presenta una clara contra coloració que li serveix de tàctica de camuflatge i li permet abatre les seves preses per sorpresa, ja que els tons clars del ventre es confonen amb les aigües clares de la superfície, mentre que els tons foscos del llom es confonen amb la foscor de les aigües més profundes.
El que resulta més inquietant d'aquest animaló, són les seves formacions en grans "escoles" o bancs de fins a cinc-cents exemplars, un dels espectacles més impressionants, sense dubte.

Els científics no acaben de posar-se d'acord  i existeixen diverses teories sobre el perquè d'aquests agrupaments. Es pot descartar, segons estudis realitzats recentment, que les agrupacions els permetin un major percertatge d'èxit en la caça, ja que s'ha constatat que el tauró martell acostuma a nedar en grup durant el dia i a caçar durant la nit de forma individual.

Una altra teoria ens parla d'una major facilitat de nedar quan es troben en grup, però últims estudis la descarten per estar massa separats els un dels altres per aprofitar el "rebuf" acuadinàmic. Sovint els grups de martells estan formats per exemplars femelles i mascles joves, que es mouen aletargats i no noten ni tan sols la presència de submarinistes.
La teoria que més fonaments està tenint, és que els martells es mouen al voltant de muntanyes submergides, repetint rutes migratòries, guiats per la influència de les corrents magnètiques de les mateixes. Segons el professor Peter Kimley, de la universitat de Califòrnia, els taurons martell haurien desenvolupat uns potents neuroreceptors que els permetrien de seguir les polaritats magnètiques com si d'autopistes es tractés. A tal efecte, pretén canviar la polaritat d'un volcà submergit amb un potent electroimà, per veure si modifica la conducta o els recorreguts dels taurons...
I em pregunto jo: Quina necessitat tenim de modificar la conducta ni de res, home...Senyor Klimley, faci el favor, deixi estar tranquils als bitxos, que dels taurons no se n'enfot ningú!

En definitiva, esperem tenir la sort de veure'n algun i si és aletargat millor. Pel que es veu, a Maldives se solen donar avistaments al "hammerhead point", situat a la cantonada nord de l'atoló Ari, sempre de matinada. Ens tocarà matinar doncs!